No sé a d'altres barris i ciutats, però al barri del Congrés de Barcelona, la cassolada va ser tot un èxit. A títol d'exemple, al meu carrer (d'uns 100 números de llargada), només 3 finestres no tenien a gent amb els llums apagats i fent soroll.

Una carta de Terry Jones (integrant del grup Monty Python) al London Observer (25/02/2003)
Estic entusiasmat amb l'última raó que dóna George Bush per a bombardejar Iraq: se li esgota la paciència. A mi em passa el mateix! Porte un temps prou emprenyat amb el Sr. Johnson, que viu dues portes més avall. Bé: amb ell i amb el Sr. Patel, que regenta la botiga de menjar naturista. Els dos em miren malament, i estic segur que el Sr. Johnson planeja quelcom horrible contra mi, tot i que encara no he pogut descobrir què és. He estat tafanejant casa seva per a veure què pretén, però ho té tot ben amagat. Així és de murri. Quant a Patel, no em pregunten com ho sé, el cas és que sé -de bona font- que en realitat és un assassí en sèrie. He omplert el carrer de pamflets explicant a la gent que si no actuem primer, ens anirà liquidant un a un.

Alguns dels meus veïns diuen que si tinc proves, que vagi a la Policia. Quina ridiculesa. La Policia diria que necessiten evidències d'un crim de què acusar els meus veïns. Eixirien amb interminables subtileses i objeccions sobre els pros i els contres d'un atac preventiu, i mentrestant, Johnson estaria finalitzant els seus plans per a cometre actes terribles contra la meua persona, mentre Patel estaria matant gent en secret. Ja que sóc l'únic del carrer amb un arsenal decent d'armes automàtiques, m'adone que és cosa meua mantenir la pau. Però fins fa poc ha sigut
un poc difícil fer-ho.

Ara, no obstant, George W. Bush ha deixat clar que tot el que necessite és que se m'esgote la paciència, i ja puc tirar cap a davant i fer el que vulga! I reconeguem-ho, la política acuradament raonada de Bush respecte a Iraq és l'única manera d'aconseguir la pau i la seguretat internacionals. L'única manera segura d'aturar als terroristes fonamentalistes suïcides que amenacen a EE.UU. i al Regne Unit és bombardejar alguns països musulmans que mai ens han amenaçat. Per això vull volar el garatge de Johnson i matar la seua dona i els seus fills!


Ataquem primer! Això li donarà una lliçó. Així ens deixarà en pau i deixarà de mirar-me d'aqueixa manera tan absolutament inacceptable. El Sr. Bush deixa clara que tot el que ell necessita saber abans de bombardejar Iraq és que Saddam és un home desagradable de veritat i que té armes de destrucció massiva -encara que ningú puga trobar-les-.


Estic segur que tinc la mateixa justificació per a matar a l'esposa i als fills de Johnson, que té Bush per a bombardejar Iraq. El desig a llarg termini del Sr. Bush és fer del món un lloc més segur, eliminant als "estats perillosos" i al "terrorisme". Una intenció a llarg termini ben intel·ligent, perquè, com nassos se sap quan s'ha acabat? Com sabrà Bush quan ha acabat amb tots els terroristes? Quan tots els terroristes hagin mort? Però un terrorista només ho és una vegada que ha comès un acte de terror.

Què passa amb els futurs terroristes? Aquells són els que realment cal eliminar, perquè la major part dels terroristes coneguts, com són suïcides, s'eliminen ells sols. Serà potser que el Sr. Bush necessita acabar amb tots els que podrien, potser, ser futurs terroristes? A veure si és que no pot estar segur d'aconseguir el seu
objectiu fins que cada fonamentalista islàmic estigui mort? Però resulta que alguns musulmans moderats poden convertir-se en fonamentalistes. Tal vegada l'única cosa segura que càpiga fer, segons Bush, sigui eliminar tots els musulmans. El mateix passa en el meu carrer.

Johnson i Patel són només la punta de l'iceberg. Hi ha dotzenes de persones al carrer a qui no agrade i que -ho dic amb el cor- em miren molt malament. Ningú estarà segur fins que hagi acabat amb tots. La meua dona em diu que potser estic anant massa lluny, però jo li dic que l'única cosa que faig és usar la mateixa lògica que el President dels Estats Units. Amb això li calle la boca. Igual que li ocorre al Sr.
Bush, a mi se m'ha acabat la paciència, i si aqueixa és raó suficient per al President, també ho és per a mi. Li donaré al carrer sencer dues setmanes -no, deu dies- perquè surtin a la llum i entreguen tots els alienígenes i pirates interplanetaris, als facinerosos galàctics i als cervells terroristes interestel·lars, i si no s’entreguen de bona gana i diuen "gràcies", bombardejaré el carrer sencer.

Tan sensat és açò com el que el proposa George W. Bush. I al contrari del que ell pretén, la meua política només destruirà un carrer .

Cia

Des del Racó Català s'inicia avui el període de votacions per a escollir el que creiem que ha estat el català de l'any, per les seves actuacions envers la construcció social, política, cultural i econòmica dels Països Catalans.
Aquest premi s'ha anomenat Roger de Flor i a ell opten personatges com Eliseu Climent, Lluis Llach, Mikimoto o Jaume Reixac.

La tardor a la capital de Catalunya, a l'igual que a d'altres pobles i ciutats, fa que els carrers adquireixin una vitalitat que, en els dies de pluja com avui, es multiplica per mil a l'esvaïr-se la contaminació pròpia d'una gran ciutat.
A més, els que som de Barcelona podem gaudir tot l'any d'unes precioses banderoles de publicitat que penjen dels fanals (siguin xupa-xups o modernistes) tapant-nos una bonica vista d'un carrer cobert per un sostre de branques marrons i fulles groguenques, sota un cel gris.
Aquestes banderoles van ser creades fa ja més de deu anys per no omplir de rètols les parets durant les campanyes electorals, així com per evitar pancartes polítiques que penjaven de semàfor a semàfor del carrer com anunciant l'arribada d'una cursa. Aquest ús, però, s'ha anat extenent amb els anys fins arribar a l'etapa actual, quan l'ajuntament ja no les retira i simplement ha substituït les cares dels polítics per publicitat sobre activitats culturals i per la mateixa promoció de l'ajuntament. Barcelona es converteix doncs, en un gran hipermercat amb les ofertes penjades dels fanals (Concert a 30 euros el kilo, 22@ a 22 euros, etc.).
Buscant el costat positiu, la publictat d'obres de teatre, musicals o concerts pot ser saludable pel nivell i la vitalitat cultural d'una ciutat, però... La campanya electoral, senyor alcalde, és només de 15 dies abans de les eleccions, no de 4 anys abans. No disposem ja d'altres mitjans de publicitat institucional (ja criticades per mi anteriorment) com revistes (Barcelona Informació), diaris (Diari de Barcelona), televisió (BTV) i pamflets en forma de mailing?
Crec que privar als barcelonins d'una visió romàntica de la seva ciutat és un greu error, a més d'una injustícia. Els que vivim a Barcelona, també tenim dret a gaudir del paisatje, encara que sigui urbà. El medi ambient és més que fer-se fotografies plantant quatre vinyes a Collserola, mentre aquesta és foradada per dues autopistes (Vegeu Túnnel d'Horta).

Després del desastre ecològic causat pel vaixell Prestige front el litoral gallec i la persistent negació de la catàstrofe per part del govern espanyol (en contra de la resta d'estats europeus) a Galícia s'estan vivint greus problemes que atenten a la llibertat d'informació. Llegiu si no el següent article del diari gallec 'La Voz de Galicia'.

Baccus ens diu:
Més del 60 per cent dels fumadors catalans que volen deixar aquest hàbit necessiten ajuda per poder fer-ho. Amb la finalitat de facilitar al fumador la informació i el suport adient per abandonar aquesta dependència que causa prop de nou mil morts anuals a Catalunya, s'ha posat en marxa, a Barcelona, la campanya 'Vida sense tabac'. A la Plaça Universitat de la ciutat s'ha instal·lat una carpa, que fins al proper dia 23, estarà a disposició de tots els ciutadans que desitgin obtenir informació i fer-se un test que mesura la seva dependència a la nicotina.

Abans que Catalunya formés part de la llavors anomenada Comunitat Econòmica Europea, dins el marc de l'estat espanyol, al nostre país l'europeisme ja era un sentiment palpable a la societat.
Això es va demostrar amb la creació del Patronat Català Pro-Europa creat l'any 1982 per un bon grapat d'institucions del país (govern, ajuntaments, universitats, cambres de comerç, ...). Aquest consorci es dedica des de llavors a treballar per a la construcció europea, impulsant a Catalunya el coneixement de les polítiques i les realitzacions de la Unió Europea. El Patronat té la seva seu a Barcelona i diverses delegacions territorials repartides arreu de Catalunya, així com a Brussel·les i disposa d'una pàgina a internet on podem trobar informació de tot tipus sobre el que és i el que serà la Unió Europea.