El setmanari 'Presència', editat pel COMIT i distribuït els diumenges amb totes les capçaleres del grup ha passat a tenir una versió electrònica on, cada setmana s'hi pot trobar el dossier publicat en format PDF.
Aquest dossier consta d'unes 6 ó 7 pàgines segons l'edició i tracta temes diversos no d'actualitat immediata, sinó més d'anàlisi.

Contràriament al que fan canals autoanomenats catalans plurals (BTV o CityTV), l'emissora d'en Justo Molinero, TeleTaxi Televisió, emet pel·lícules en català totes les nits. I això ho fa, aprofitant que el govern va obrir el fons cinematogràfic de TVC, a totes les televisions locals.
Això sí, com no podia ser d'altra manera, doncs es tracta d'un canal d'immigrants espanyols (andalusos més concretament), la música que hi posen és majoritàriament d'aquest país.

De la mà de Vilaweb, el primer periòdic d'informació en valencià, Ara o mai, ha tornat a la xarxa. El periòdic, publicat ara en el format clàssic de Vilaweb, torna per a oferir-nos artciles d'opinió sobre l'actualitat en el nostre idioma.
La veritat sigui dita, els articles continuen essent de molt bona qualitat, no us perdeu aquestes tres reflexions sobre valencians i catalans.

Mitjançant una carta als seus lectors registrats, la versió catalana de Le Monde Diplomatique, fins ara només electrònica, anuncia la seva sortida en paper per a aquest proper mes.

Aquest comunicat obre la porta de casa nostra a una de les més prestigioses publicacions d'actualitat i opinió que existeix i que té versions a desenes d'idiomes de tot el món, ja sigui en versions electròniques o en paper.

L'edició la durà a terme una empresa gironina, amb seus a Andorra i Girona, que preveu comptar amb la majoria dels seus lectors electrònics per una campanya de subscripcions a un preu bastant assequible pel Principat, la Franja, les Illes Balears i el País Valencià (44 euros), ja que la Catalunya Nord i Andorra la tindran a un preu de 69 euros.

És de destacar que la publicació matriu de Le Monde Diplomatique permet a les edicions nacionals d'establir un 20% de continguts propis.

i Marc de Referències?
Així i tot, a casa nostra també hi trobem una de les millors publicacions d'opinió que he llegit mai: Marc de Referències, la qual només es pot trobar a algunes llibreries del país. És una llàstima que no tinguin la distribució que, de ben segur, tindrà Le Monde Diplomatique.

Porno i motor en català.
L'empresa encarregada del llançament de Le Monde Diplomatique en català ha anunciat també la propera aparició d'una revista de motor i una altra pornogràfica en la nostra llengua, ja que es tracta de dos mercats molt potents al nostre país i no prou explotats per les editorials.

Llegeixo a Ràdio Catalunya que aviat tindrem la versió en paper de la publicació francesa 'Le Monde Diplomatique' en català, i que ara només es pot visitar a la xarxa.

A més, l'empresa gironina que s'hi dedica porta treballant en d'altes projectes com una revista eròtica i una sobre automovilisme, dos camps amb molta audiència potencial.

Si fa mesos comentava que la premsa gratuïta barcelonina feia passes decidides cap al bilingüisme real de la seva publicació ara, he de donar una mala notícia.

El diari Metro ha espanyolitzat el seu nom passant-se a anomenar 'Metro Directo' enlloc de 'Metro Directe'. A més, després de setmanes sense llegir-ne un me n'he adonat que les pàgines en català han estat reduïdes a 3 completes (seccions de Catalunya i Barcelona) i 2 a compartir (Portada i Espectacles). És curiós que aquest canvi s'ha produït de manera pràcticament simultània a l'estrena de l'acord amb el portal espanyol Lycos per a oferir un canal de notícies en el mateix.

El diari '20 minutos', en canvi, tot i que manté el seu nom en espanyol, manté la llengua pròpia en un curt 40-45 per cent del total.

El nom dels canals de televisió normalment segueixen criteris comercials però, a casa nostra, en canvi, van iniciar-se amb un criteri d'ordre d'aparició que no fa sinó establir quin va ser el primer canal del país.

Per exemple, TV3 va inaugurar-se l'any 1983 passant a ser el tercer canal del Principat, darrera dels dos de la televisió espanyola (TVE1 i La2). El lògic nacionalment hagués estat posar-li el nom de TVC o TVC1, però no hi entraré. Posteriorment, altres canals van intentar seguir la numeració, com Antena 3 (però ja era ocupat) o Tele 5, però...

A Barcelona, per exemple (però és aplicable a la resta) tenim actualment 5 canals nacionals (TV3, K3/33, BTV, CityTV i FlaixTV) i 5 d'estatals (TVE1, La2, Antena 3, Tele 5 i Canal Plus), a part de la resta de canals menors que es reben i que no tenen una programació regular.

A qualsevol país normal els primers números del dial correspondrien als canals nacionals, per incloure després la resta de canals que es rebin, però a Catalunya no és així, la població majoritàriament segueix criteris d'ordre que afebleixen la concepció d'un mercat televisiu propi ja que releguen canals nacionals com FlaixTV a números de difícil accés en un comandament a distància com el 10.

La raó que esgrimeix tothom és la de la comoditat i del 'sempre ho he fet així' però, no seria millor que canviéssim l'ordre dels nostres canals per a fer-lo nacionalment més coherent?