Avui s'estrena l'última pel·lícula d'en Ventura Pons, El Gran 'Gato', un documental amb aires musicals i històrics on, sota la figura de'n Gato Pérez se'ns introdueix en la Barcelona de mitjans del segle passat i el naixement de la rumba catalana, pels gitanos de la Vila de Gràcia.
La història gira al voltant de les seves cançons i d'entrevistes a companys seus o 'descendents' musicals de la talla d'en Moncho, Kiko Veneno o Los Manolos. També trobem a artistes tan diferents com en Sisa, la Maria del Mar Bonet o en Tonino Carotone, admiradors tots ells del gran 'Gato' Pérez.
La pel·lícula està rodada dins el mateix estil que d'altres fetes a països com Cuba (Buena Vista Social Club) o Espanya (Calle 54) i apunta a una qualitat similar o inclús superior, ja que et situa molt més a la societat de l'època.

Us heu sentit mai fora de lloc? Què sentitíeu si aquesta sensació fos eterna? és la intel·ligència una forma de felicitat o una forma de desgràcia?
'Com em vaig convertir en un estúpid' relata de forma irònica les aventures d'Antoine, un jove francès massa intel·ligent i preocupat pel món en què viu.
Un dia, n'Antoine decideix convertir-se en un estúpid per deixar de patir per si la roba que porta la fan nens esclaus o si el que menja és completament desnaturalitzat. Per a aconseguir-ho porta a terme diversos plans que van des de l'alcoholisme fins al suïcidi, passant per la televisió o els diners fàcils.
El cinisme amb el que tracta un personatge fosc i encantador a l'hora i una realitat feta contra ell m'ha recordat, salvant les distàncies, al mític llibre 'La conjura dels necis' de Peter O'Toole.
Dades:
Títol: Com em vaig convertir en un estúpid
Martin Page
Edita: Edicions La Campana
Pàgines: 195
Lletra: lletra? a aquestes alçades i encara mirant si la lletra és gran i si hi ha dibuixos?

Aquest cap de setmana s'estrena de nou la primera i última pel·lícula sonora de Charles Chaplin, 'El Gran Dictador', en una versió restaurada i produïda per Manga Films.
Sinopsi (CineMagazine): "Durant la Primera Guerra Mundial, un anònim combatent de l'armada de Tomania salva la vida d'un oficial anomenat Schultz. Però l'avió en el que es troben s'estrella contra un arbre i, mentre en Schultz resulta indemne, el soldat ingressa a un hospital amb amnèsia."
Aquesta pel·lícula, realitzada l'any 1940, fa una mofa directa d'en Adolf Hitler i els feixistes de l'època, agafant la seva estètica i gesticulació. En ella, hi trobem els personatges de Hynkel i Napaloni, perfectament identificables com a Hitler i Mussolini, i va ser feta abans de conèixer l'extermini nazi sobre els jueus que tindria lloc més tard.
La pel·lícula va ser prohibida, per raons òbvies, als països feixistes de l'època com Alemanya, Itàlia i Espanya (on no va poder veure's fins l'any 1976). A més, als Estats Units d'Amèrica va ser molt polèmica, degut a les diferents i estranyes sospites polítiques que van planar durant tota la vida sobre Chaplin, així com a la voluntat del Govern nordamericà de mantenir-se al marge de la condemna als règims totalitaris europeus i al conflicte latent.
Sincerament, recomano a tots aquells que no l'hagin vista que no se la perdin i es distreguin a trobar mandataris internacionals actuals en ella (no cal dir quins).

No és un local fashion, no està a la zona més cool de la capital, el client no és modern, ni tan sols saben què és una performance o una sessió (excepte les del cinema, això sí, quan se'n feien dues), ...
La 'Bodega d'en Lluis' és, tal i com el seu propi nom indica, una bodega, un lloc on es venen vins i licors, i a això es dedica el 90% del poc espai de què disposen en Lluis i la seva dona. El 10% restant es composa de dues taules petites amb quatre cadires; això sí, aprofiten el carrer al màxim amb , 4 barrils de vi amb dos tamborets cadascun (ara potser se'n troben més, aprofitant que el carrer està en obres.
Allà trobareu, sense menystenir ningú altre, les millors anxoves amb la millor salsa 'vermella' (de la qual he descobert el vinagre, l'oli, el pebre vermell i la llimona entre els inrgedients) que he tastat mai. Fer un vermout allà abans de dinar és el somni de qualsevol avi, o això és el que pensem abans d'entrar-hi. Després... 'Fins dissabte vinent, Lluis!".
Dades:
Bodega d'en Lluis
c/ Pinar del Río 78-80 aprox (cantonada amb Pg Maragall)
Metro: L4/L5 (Maragall) Bus: 19, 31, 32, 45, 47, 50, 51, 74.
Obert: horari de botiga de barri (9-21, aprox.)
Preus: preus? una bodega... per avis... tamborets i barrils... imaginació!!!

Avui inicio una nova secció: 'Cap(sula) de Setmana'. El seu títol segueix les ensenyances dels grans mestres dels mitjans esportius amb titulars tan suggerents i celebrats com 'Van Maal' o 'Van Gol'. Aquesta secció pretén ser el que serà, trivial i desenfadada, que a vegades és el que necessitem per a passar tranquils el cap de setmana.

I és per això que he escollit una notícia que m'ha fet molta il·lusió i que és la tornada d'en Sembei Norimaki a les pantalles catalanes a partir d'avui.
En aquesta ocasió, però, no es tractarà d'una simple repetició, sinó del 'remake' de la famosa sèrie d'Akira Toriyama, Dr. Slump, que seguirà el mateix argument, els mateixos episodis i els mateixos personatges, sota una estètica més moderna i un nou director, en De fet, els nous episodis que es podran veure al K3 són un remake, dirigit en aquesta ocasió per Katsuyoshi Nakatsuru. La sèria serà emesa pel K3, dins el Club Súper 3, a les 18:35.