Una carta de Terry Jones (integrant del grup Monty Python) al London Observer (25/02/2003)
Estic entusiasmat amb l'última raó que dóna George Bush per a bombardejar Iraq: se li esgota la paciència. A mi em passa el mateix! Porte un temps prou emprenyat amb el Sr. Johnson, que viu dues portes més avall. Bé: amb ell i amb el Sr. Patel, que regenta la botiga de menjar naturista. Els dos em miren malament, i estic segur que el Sr. Johnson planeja quelcom horrible contra mi, tot i que encara no he pogut descobrir què és. He estat tafanejant casa seva per a veure què pretén, però ho té tot ben amagat. Així és de murri. Quant a Patel, no em pregunten com ho sé, el cas és que sé -de bona font- que en realitat és un assassí en sèrie. He omplert el carrer de pamflets explicant a la gent que si no actuem primer, ens anirà liquidant un a un.

Alguns dels meus veïns diuen que si tinc proves, que vagi a la Policia. Quina ridiculesa. La Policia diria que necessiten evidències d'un crim de què acusar els meus veïns. Eixirien amb interminables subtileses i objeccions sobre els pros i els contres d'un atac preventiu, i mentrestant, Johnson estaria finalitzant els seus plans per a cometre actes terribles contra la meua persona, mentre Patel estaria matant gent en secret. Ja que sóc l'únic del carrer amb un arsenal decent d'armes automàtiques, m'adone que és cosa meua mantenir la pau. Però fins fa poc ha sigut
un poc difícil fer-ho.

Ara, no obstant, George W. Bush ha deixat clar que tot el que necessite és que se m'esgote la paciència, i ja puc tirar cap a davant i fer el que vulga! I reconeguem-ho, la política acuradament raonada de Bush respecte a Iraq és l'única manera d'aconseguir la pau i la seguretat internacionals. L'única manera segura d'aturar als terroristes fonamentalistes suïcides que amenacen a EE.UU. i al Regne Unit és bombardejar alguns països musulmans que mai ens han amenaçat. Per això vull volar el garatge de Johnson i matar la seua dona i els seus fills!


Ataquem primer! Això li donarà una lliçó. Així ens deixarà en pau i deixarà de mirar-me d'aqueixa manera tan absolutament inacceptable. El Sr. Bush deixa clara que tot el que ell necessita saber abans de bombardejar Iraq és que Saddam és un home desagradable de veritat i que té armes de destrucció massiva -encara que ningú puga trobar-les-.


Estic segur que tinc la mateixa justificació per a matar a l'esposa i als fills de Johnson, que té Bush per a bombardejar Iraq. El desig a llarg termini del Sr. Bush és fer del món un lloc més segur, eliminant als "estats perillosos" i al "terrorisme". Una intenció a llarg termini ben intel·ligent, perquè, com nassos se sap quan s'ha acabat? Com sabrà Bush quan ha acabat amb tots els terroristes? Quan tots els terroristes hagin mort? Però un terrorista només ho és una vegada que ha comès un acte de terror.

Què passa amb els futurs terroristes? Aquells són els que realment cal eliminar, perquè la major part dels terroristes coneguts, com són suïcides, s'eliminen ells sols. Serà potser que el Sr. Bush necessita acabar amb tots els que podrien, potser, ser futurs terroristes? A veure si és que no pot estar segur d'aconseguir el seu
objectiu fins que cada fonamentalista islàmic estigui mort? Però resulta que alguns musulmans moderats poden convertir-se en fonamentalistes. Tal vegada l'única cosa segura que càpiga fer, segons Bush, sigui eliminar tots els musulmans. El mateix passa en el meu carrer.

Johnson i Patel són només la punta de l'iceberg. Hi ha dotzenes de persones al carrer a qui no agrade i que -ho dic amb el cor- em miren molt malament. Ningú estarà segur fins que hagi acabat amb tots. La meua dona em diu que potser estic anant massa lluny, però jo li dic que l'única cosa que faig és usar la mateixa lògica que el President dels Estats Units. Amb això li calle la boca. Igual que li ocorre al Sr.
Bush, a mi se m'ha acabat la paciència, i si aqueixa és raó suficient per al President, també ho és per a mi. Li donaré al carrer sencer dues setmanes -no, deu dies- perquè surtin a la llum i entreguen tots els alienígenes i pirates interplanetaris, als facinerosos galàctics i als cervells terroristes interestel·lars, i si no s’entreguen de bona gana i diuen "gràcies", bombardejaré el carrer sencer.

Tan sensat és açò com el que el proposa George W. Bush. I al contrari del que ell pretén, la meua política només destruirà un carrer .

Cia