Aquest cap de setmana s'estrena de nou la primera i última pel·lícula sonora de Charles Chaplin, 'El Gran Dictador', en una versió restaurada i produïda per Manga Films.
Sinopsi (CineMagazine): "Durant la Primera Guerra Mundial, un anònim combatent de l'armada de Tomania salva la vida d'un oficial anomenat Schultz. Però l'avió en el que es troben s'estrella contra un arbre i, mentre en Schultz resulta indemne, el soldat ingressa a un hospital amb amnèsia."
Aquesta pel·lícula, realitzada l'any 1940, fa una mofa directa d'en Adolf Hitler i els feixistes de l'època, agafant la seva estètica i gesticulació. En ella, hi trobem els personatges de Hynkel i Napaloni, perfectament identificables com a Hitler i Mussolini, i va ser feta abans de conèixer l'extermini nazi sobre els jueus que tindria lloc més tard.
La pel·lícula va ser prohibida, per raons òbvies, als països feixistes de l'època com Alemanya, Itàlia i Espanya (on no va poder veure's fins l'any 1976). A més, als Estats Units d'Amèrica va ser molt polèmica, degut a les diferents i estranyes sospites polítiques que van planar durant tota la vida sobre Chaplin, així com a la voluntat del Govern nordamericà de mantenir-se al marge de la condemna als règims totalitaris europeus i al conflicte latent.
Sincerament, recomano a tots aquells que no l'hagin vista que no se la perdin i es distreguin a trobar mandataris internacionals actuals en ella (no cal dir quins).