Després de la històrica victòria de l'USAP a la Copa d'Europa, que li permet passar a la final de la mateixa he descobert que, finalment, el Barcelona Universitat Club (BUC) ja ha canviat el nom a USAP de Barcelona. Això era l'últim pas pendent després que la USAP de Perpinyà comprés el club barceloní per a convertir-lo en una espècie de filial i així reforçar el rugby al Principat.

L'homme du train és una coproducció alemanya,, francessa i anglesa dirigida per Patrice Leconte.
A la pel·lícula cap dels protagonistes, dos homes solitaris, té la vida que desitja, però l'atzar fa que es trobin les seves particulars existències, enriquint-se mútuament al ser perfectament complementaris. La qualitat dels diàlegs és inversament proporcional a la quantitat dels mateixos, ja que, tot i no disposar d'efectes especials, la imatge és realment important en aquesta pel·lícula.
Al nostre país la podeu veure en VO als cinemes Verdi-Park i Renoir-Floridablanca de Barcelona. En versió doblada hi ha algunes còpies distribuides per cinemes d'arreu.

Maus és un llibre, un còmic, un testimoni, ...
Escrit i dibuixat per Art Spiegelman, Maus és la història real d'un súpervivent d'Auschwitz, en Vladek Spiegelman, el pare de l'autor. Aquesta història va ser publicada a finals dels anys vuitanta i va guanyar el Premi Pulitzer de l'any 1992, el qual ja dóna a entendre la importància del testimoni que aquí es relata.
És una història crua (com totes les de l'holocaust), explicada en primera persona pel súpervivent, que cinquanta anys després encara denota seqüeles, en alguns casos tragicòmiques, del seu pas per l'horror nazi.
El més curiós d'aquest nou testimoni de l'holocaust, i el que el fa diferent, és el tractament de la història i, sobretot, la fesomia dels seus personatges: els jueus són ratolins, els polonesos porcs, els alemanys gats, els americans gossos, els francesos granotes, els suecs rens i els jueus israelites porc-espins.
Al nostre país aquest còmic s'ha publicat en català per Edicions l'Inrevés, amb un sol volum (l'edició original estava subdividida en dos parts), amb paper de qualitat i un preu de 17 euros.

He acabat de llegir la trilogia d'Alfred Bosch editada per Columna, 1714, i només puc dir que finalment he trobat la gran novel·la històrica sobre el nostre particular 11-S. Aquella novel·la amb possibilitats de convertir-se en pel·lícula, allò que molta gent proposa, un Braveheart a la catalana: Amor, acció, intriga, tristesa, ...

Contràriament al que fan canals autoanomenats catalans plurals (BTV o CityTV), l'emissora d'en Justo Molinero, TeleTaxi Televisió, emet pel·lícules en català totes les nits. I això ho fa, aprofitant que el govern va obrir el fons cinematogràfic de TVC, a totes les televisions locals.
Això sí, com no podia ser d'altra manera, doncs es tracta d'un canal d'immigrants espanyols (andalusos més concretament), la música que hi posen és majoritàriament d'aquest país.

Cidade de Deus (Ciutat de deu) és un barri de Rio de Janeiro que va construir-se als anys 60 i ha anat degradant-se des de llavors, a costa dels nens.
Fa unes setmanes es va estrenar una pel·lícula homònima que vaig anar a veure aquest cap de setmana. Aquesta no tracta dels 'meninos da rua', sinó de les organitzacions de nens violents que tenen atemorida tota una ciutat i que actuen com a gàngsters adults, però sense la 'racionalitat' d'aquests, amb cruesa i impulsos.
La història és explicada per Buscapé, un nen que somia en ser un fotògraf professional, que creix en paral·lel a un veí seu, Dadinho (Ze Pequenho), que somia en ser el més poderós dels traficants de Rio de Janeiro. Aquestes dues vides paral·leles es van creuant durant la pel·lícula, donant-nos a entendre la connivència amb la delinqüència amb que tothom viu a Cidade de Deus.
Violència i més violència, ... però no gratuïta, ... real, necessària, colpidora, dura... Un ritme frenètic explicat en tres parts (els anys 60, 70 i 80) on la ciutat va 'evolucionant' i els seus protagonistes lluiten pels seus somnis.

A partir d'ara, i gràcies al Racó Català, podreu trobar càpsules a la següent adreça: http://www.racocatala.com/capsules, la qual us permetrà navegar sense els molestos pop-ups, que només afectaven (això sí) als usuaris d'Internet Explorer.
Aprofito, a més, per deixar el domini TK, que últimament no funcionava gaire bé, amb talls, lentitud, ...